Dia a dia els mitjans de comunicació ens mostren Israel com un dimoni. Se'ns segueix mostrant als jueus (amb uns altres arguments) com les bèsties esgarriacries devoradores i assassines de nens que se'ns mostrà durant la primera meitat del segle XX en endarrere. Res d'això ha canviat. Gaza ataca Israel amb atemptats suïcida o, com apareix avui als diaris: autobusos bomba a Tel Aviv, just en el mateix dia en que Israel havia acceptat signar una treva que s'ha vist òbviament anul·lada per l'atemptat de radicals musulmans.
Però no tenim en compte que, juntament amb Turquia, Israel és l'únic país (no vull dir occidentalitzat perquè Jordània és un país bastant neutral també) és l'únic país de tota aquella regió on no és il·legal ser homosexual. Allà les parelles de gais i de lesbianes poden ajuntar-se i formar una parella de fet amb tot el reconeixement legal del món. Fins i tot fan festivals de cine homosexual!
I mentres que això passa al costat jueu del mur (sovint preventiu veient els atemptats de Hamás) a Gaza i Cisjordània la llei palestina condemna la homosexualitat fins a tal punt que les parelles gais i lesbianes tenen que marxar de la seva terra, creuar el mur i començar una nova vida a Israel amb total normalitat. No són perseguits ni per homosexuals ni per palestins. Israel és un país, pel que fa a ètnies i races, obert ja que la història ha fet d'ells un poble en diàspora i estan acostumats a tenir jueus negres, blancs, d'ètnia musulmana, etc. Que ni són assassins ni són tancats ni són uns devoradors de carn humana i lladres d'hosties a les esglésies. Tampoc envenenen pous cristians, no. Reconeixen els drets dels heterosexuals i dels homosexuals per igual de la mateixa manera que al seu país un pot ser musulmà i practicar l'Islam; cristià i ser cristià o jueu i practicar la llei de Yahvé.
El vídeo promocional del concurs de vídeos lèsbics del 2010 (boníssim) de Jerusalem o d'Israel... No ho sé.
El vídeo promocional del concurso de vídeos lésbicos del 2010 (buenísimo) de Jerusalén o Israel, no lo sé.
.
Día tras día los medios de comunicación nos muestran Israel como un demino. Se nos sigue mostrando a los judíos (con otros argumentos) como bestias comecríos y asesinos de niños tal como se nos etiquetó durante la primera mitad del siglo XX atrás. Nada de eso ha cambiado. Gaza ataca Israel con atentados suícida o, como aparece hoy en los periódicos: autobuses bomba en Tel Aviv, justo en el mismo día en que Israel tenía aceptado firmar una tregua que se ha visto anulada (obvio) por culpa de este atentado de radicales musulmanes.
Pero no tenemos en cuenta que, juntmente con Turquía, Israel es el único país (no quiero decir occidentalizado porque Jordània es un país bastante neutral también) es el `único país de toda esa región dónde no es ilegal ser homosexual. Allá las parejas de lesbianas y de gays pueden juntarse y formar una pareja de hecho con todo el reconocimento legal del mundo. Hata dan festivales de cine homosexual!
Y mientras esto passa al lado judío del muro (a menudo preventivo viendo los atentados de Hamás) en Gaza y Cisjordania la ley palestina condena la homosexualidad hasta tal punto que las parejas gay o lesbianas tienen que irse de su tierra, cruzar el muro y empezar una nueva vida en Israel con total normalidad. No son perseguidos ni por homosexuales ni por palestinos. Israel es un país, por lo que respecta a etnias y razas, abierto ya que la historia ha hecho de ellos un pueblo en diáspora y están acostumbrados a tener judíos negros, blancos, de etnia musulmana, etc. Que ni son asesinos ni són cerrados ni son unos devoradores de carne humana y ladrones de hostias en las iglésias. Tampoco envenenan pozos cristianos, no. Reconoccen los derechos de los heterosexuales y de los homosexuales por igual del mismo modo que en su país puedes ser musulman, cristiano o judío o no ser nada. 
No hay comentarios:
Publicar un comentario